NEWS

Blog post in Oikos blog about the phylosophy behind the Oikos paper "Colony size and foraging range in seabirds" Selected by R Jovani
Study Projects How Climate Change Will Affect the Functions Birds in Ecosystems Worldwide SciTech Daily (Global Change Biology paper) Selected by JL Alcantara
Swift Incredible Journey Selected by R Jovani
Flowers make the menu for nearly all Galapagos birds Science News (Nature Communications paper) Selected by JL Alcantara
Habitat degradation and climate shifts impact survival of the white-collared manakin EurekAlert! (Oecologia paper) Selected by JL Alcantara
Birds flying in a V take turns in the top spot, study finds Los Angeles Times-Science (PNAS paper) Selected by JL Alcantara Play the caterpillar defense National geographic (American Naturalist paper) Selected by J Broggi
Darwin 2.0: Scientists shed new light on how species diverge Phys.org (Nature paper) Selected by JL Alcantara
Agriculture Is Reshaping the Avian Tree of Life American Scientist (Science paper) Selected by JL Alcantara Fatal Attraction of Short-Tailed Shearwaters to Artificial Lights Science daily ( PloS One paper) Selected by J Broggi
Winter bird feeders: Get ready for a busy season Science/AAAS (Global Change Biology paper) Selected by JL Alcantara
Dinosaur family tree gives fresh insight into rapid rise of birds Phys.org (Current Biology paper) Selected by JL Alcantara
Migrating birds sprint in spring, but take things easy in autumn ScienceDaily (Behavioral Ecology and Sociobiology paper) Selected by Jose L. Alcantara
Hummingbirds evolved a strange taste for sugar ScienceNews (Science paper) Selected by JL Alcantara
Group foraging in little penguins ScienceDaily ( PLoS ONE paper) Selected by R Jovani
Mixed Genes Mix Up the Migrations of Hybrid Birds ScienceNewsline (Ecology Letters paper) Selected by JL Alcantara
Dinosaurs 'shrank' regularly to become birds BBC (Science paper) Selected by JL Alcantara
Parrot Who Was Among Last of Its Kind, Said to Have Inspired ‘Rio,’ Dies National Geographic Society Selected by JL Alcantara
Researchers declassify dinosaurs as being the great-great-grandparents of birds Phys.org (Journal of Ornithology paper) Selected by JL Alcantara
Pristine fossil confirms Archaeopteryx as original bird United Press International (Nature paper) Selected by JL Alcantara
All gone: How erasing billions of birds shocked us Yahoo! News (PNAS paper) Selected by JL Alcantara
Plants hitch a lift on migrating birds BBC Nature (PeerJ paper) Selected by JL Alcantara
Mapping the evolution of a ring species Univ. British Columbbia (Nature paper) Selected by R Jovani
Closest Living Relative of Ancient Elephant Bird Is Tiny LiveScience (Science paper) Selected by JL Alcantara
Identifying evolutionary distinct birds WIRED (Current Biology paper) Selected by R Jovani
Ten Thousand Birds: Ornithology since Darwin Myriad Birds Selected by JL Alcantara
The 100 most distinct and rare birds BBC Nature (Current Biology paper) Selected by JL Alcantara
Hummingbird Evolution Soared After They Invaded South America 22 Million Years Ago ScienceNewsline (Current Biology paper) Selected by JL Alcantara
Bird’s Extinction Is Tied to the Arrival of Humans The New York Times (PNAS paper) Selected by JL Alcantara
A bird-like dinosaur called “Chicken from Hell” NPR news (PLOS One paper) Selected by JL Alcantara
Wintering irruptions of Snowy owls in North America and Europe (in Spanish) SEO/BirdLife blog Selected by R Jovani
Punk Amazon pheasant is a European emigrant NewScientists (Naturwissenschaften paper) Selected by JL Alcantara
Flights of Fancy in Avian Evolution American Scientist Selected by JL Alcantara Why do birds fly in a V? Endangered ibis reveals its amazing secret (VIDEO) Los Angeles Times (Nature letter) Selected by J Broggi
Sharp-toothed tigerfish jumps to eat a bird (VIDEO) (J Fish Biol paper) Nature News Selected by J Broggi
On the evolution of bird fingers. PHYS.ORG (J Exp Zool paper) Selected by R Jovani
Albatross colony shows benefits of same-sex pairing ABC Science (J Proceedings of the Royal Society B paper) Selected by JL Alcantara Swifts stay airborne for six months at a time New scientist(Nature communications paper) Selected by J Broggi
100 years ago bird lovers were encouraged to use the field glasses rather than the gun The Guardian Selected by R Jovani
Trees send distress signals that birds use to find insects Sinc(Ecol Lett paper) Selected by R Jovani
I’m singing in the rainforest Max-Planck-Gesellschaft (journal of interdisciplinary music studies paper) Selected by JL Alcantara
Fossil Poo Reveals Where Ancient Giant Bird Ate Discovery News (PNAS paper) Selected by JL Alcantara
Colonizing songbirds lost sense of syntax e! Science News (Current Biology paper) Selected by JL Alcantara
Songbirds may have 'borrowed' DNA to fuel migration Phys.org (Evolution paper) Selected by JL Alcantara
Collision Course ScienceNews (ScienceNews paper) Selected by JL Alcantara
Social learning of migratory performance PhysOrg (Science paper) Selected by R Jovani
Evolution of parasitic egg colouration: parasites also select. Not Exactly Rocket Science blog(Biol Lett paper) Selected by R Jovani
European birds adjust their flight initiation distance to road speed limits BBC News(Biol Lett paper) Selected by R Jovani
The secret of male beauty (in turkeys) UCL News (PLOS Genetics paper) Selected by JL Alcantara
Bird hunters 'emptying Afghan skies' BBC News Asia Selected by JL Alcantara
Secrets of the world’s toughest little bird Griffith U. News (Nature Communications paper) Selected by JL Alcantara Outdoor Cats: Single Greatest Source of Human-Caused Mortality for Birds and Mammals American Bird Conservancy (Nature communications paper) Selected by J Broggi
Hiding in plain sight: New species of bird discovered in capital city e! Science News (Forktail paper) Selected by JL Alcantara
Foraging space partitioning without territoriality in a seabird ScienceDaily (Science paper) Selected by R Jovani
Bird extinction leads to rapid evolution of seed size The Red Notebook (Science paper) Selected by R Jovani
Bird song changes in translocated birds ScienceDaily (J Appl Ecol paper) Selected by R Jovani
Why penguins lost their wings ABC Science (PNAS paper) Selected by JL Alcantara
Simulated patternity uncertainty: Males care about intruders but feed nestlings regardless of patternity uncertainty ScienceDaily (PLoS ONE paper) Selected by R Jovani
Seabird Bones Reveal Changes in Open-Ocean Food Chain Science Daily(PNAS paper) Selected by F Mateos-Gonzalez
New fossil brings new light on the evolution of hummingbirds and swifts Science NOW(Proc R Soc B paper) Selected by R Jovani
Testosterone vs. audience on the regulation of bird fights and social status ScienceDaily (Hormones and Behavior paper) Selected by R Jovani
Lead bullet fragments poison rare US condors BBC News Selected by JL Alcantara
Avoiding cuckoo parasitism by breeding indoors Live Science(Beh Ecol Sociobiol paper) Selected by R Jovani
Why I study duck genitalia... or... why basic science matters Slate Selected by R Jovani
A study about play in cranes BBC Nature(Ibis paper) Selected by R Jovani
Pretty great tits make better mothers Discover (Frontiers in Zoology paper) Selected by JL Alcantara
Humans wiped out Pacific island birds ABC Science (PNAS paper) Selected by JL Alcantara
The Rise and Fall of Four-Winged Birds Not Exactly Rocket Science (Science paper) Selected by R Jovani
Sex role reversal: Female shorebirds rule the roost BBC News (Nature Communications paper) Selected by JL Alcantara
Birds communicate their size through song ScienceDaily(PLoS ONE paper) Selected by R Jovani
How Birds of Different Feathers Flock Together ScienceDaily (Animal Behaviour paper) Selected by JL Alcantara
The Owl Comes Into Its Own The New York Times-Science Selected by JL Alcantara
On the evolution of UV vision in birds ScienceDaily(BMC Evol Biol paper) Selected by R Jovani
A great tit predating upon a common redpoll (video; Finnish) Ilta Sanomat Selected by R Jovani
Killing Barred Owls To Save the Spotted Owl CNN Selected by JL Alcantara
New dinosaur fossil challenges bird evolution theory e! Science News (Nature paper) Selected by JL Alcantara
Fractal geometry of a plumage pattern changes with physical condition in partridges ScienceNow(Proc R Soc B paper) Selected by I Galván
As Andean condors decline, tradition draws critics Reuters Selected by JL Alcantara





see Older News on the left-hand column

Friday 12 December 2008

Competidors útils

Botxins (Lanius excubitor) i escorxadors (Lanius senator) són rapinyaires en miniatura. A Polònia, els botxins són residents i els escorxadors arriben cada primavera des d’Àfrica i han de decidir en poc temps on criar. No tots els llocs són iguals, i criar en un mal lloc pot ser nefast.

Els botxins són més grans però mengen coses semblants als escorxadors; és a dir: són competidors. Per tant, instal•lar-se a prop d’un botxí pot semblar una mala idea, però Hromada i col•laboradors han vist que els escorxadors prefereixen territoris a prop dels botxins. Per què? Hi ha dues possibilitats: (1) els escorxadors busquen la presència dels botxins, per exemple, per defensar-se de depredadors; o (2) la presència dels botxins és un indicador de la qualitat de l’hàbitat. El mètode que van utilitzar aquests investigadors per discernir entre aquestes possibilitats va ser força enginyós.

Abans, però, cal dir que els botxins creen rebosts com els de la fotografia, empalant les seves preses en arbustos espinosos y filats. Un ratolí enfilat a un arbust és quelcom vistós (una potencial senyal), y se sap que mascles amb rebosts més grans atreuen a més femelles. Però també podria ser que altres espècies utilitzin aquesta informació. Hromada i col•laboradors van crear artificialment rebosts en territoris no ocupats per botxins empalant preses en arbustos.

Van veure que creant rebosts artificials atreien a escorxadors a nidificar allà on havien posat els rebosts. A més, van veure que els escorxadors preferien territoris a prop de botxins. Per tant, conclouen que els escorxadors no estan buscant, per se, la presència dels botxins sinó que busquen els territoris dels botxins perquè saben que si hi ha un botxí és que hi ha un bon territori amb aliment. Sembla una mica enrevessat, però, a vegades, en les sotileses està la bellesa de la natura.

>Hromada M, Antczak M, Valone TJ, Tryjanowski P (2008) Settling Decisions and Heterospecific Social Information Use in Shrikes. PLoS ONE 3(12): e3930. doi:10.1371/journal.pone.0003930 ARTICLE DE LLIURE ACCÉS!!!
Photo by Marek Szczepanek (Wikipedia; GNU Free Documentation License) and Sergey Yeliseev (Flickr; Creative Commons)



------------------------------- ESPAÑOL ---------------------------------------


Competidores útiles


Los alcaudones reales (Lanius excubitor) i los alcaudones comunes (Lanius senator) son rapaces en miniatura. En Polonia, los alcaudones reales son residentes y los alcaudones comunes llegan cada primavera desde África y tienen que decidir en poco tiempo dónde criar. No todos los sitios son iguales, y criar en un mal lugar puede ser nefasto.

Los alcaudones reales son más grandes pero comen cosas parecidas a los alcaudones comunes; es decir: son competidores. Por lo tanto, instalarse cerca de un alcaudón real puede parecer una mala idea, pero Hromada y colaboradores han visto que los alcaudones comunes prefieren territorios cerca de los alcaudones reales. ¿Por qué? Hay dos posibilidades: (1) los alcaudones comunes buscan la presencia de losalcaudones reales, por ejemplo, para defenderse de depredadores; o (2) la presencia de los alcaudones reales es un indicador de la calidad del hábitat. El método que utilizaron estos investigadores para discernir entre estas posibilidades fue bastante ingenioso.
Antes, sin embargo, hay que decir que los alcaudones reales crean despensas como los de la fotografía, empalando sus presas en arbustos espinosos. Un ratón enhebrado en un arbusto es algo vistoso (una potencial señal), y se sabe que machos con despensas mayores atraen en más hembras. Pero también podría ser que otras especias utilicen esta información.
Hromada y colaboradores crearon artificialmente despensas en territorios no ocupados por alcaudones reales, empalando presas en arbustos.Vieron que, creando despensas artificiales, atraían a los alcaudones comunes a nidificar allí donde habían puesto las despensas. Además, vieron que los alcaudones comunes preferían territorios cerca de alcaudones reales. Por lo tanto, concluyen que los mataderos no están buscando, per se, la presencia de los alcaudones reales, sino que buscan los territorios de los alcaudones reales porque saben que si hay un alcaudón real es que hay un buen territorio con alimento. Parece un poco enrevesado, pero, a veces, en las sutilezas está la belleza de la naturaleza.
ARTICULO DE LIBE ACCESO!!! Foto de Marek Szczepanek (Wikipedia; GNU Free Documentation License) y Sergey Yeliseev (Flickr; Creative Commons)

Tuesday 9 December 2008

Micro-migdiades

Els ocells que migren durant la nit perden moltes hores de son. En els mamífers, la pèrdua de son se sap que té conseqüències negatives, però els ocells semblen portar molt bé el fer llargues jornades de vol nocturn. Com s’ho fan?

S’ha vist que durant el dia els ocells poden tancar un ull o l’altre (o els dos). En aquest estudi, Fuch i col·laboradors van estudiar l’activitat cerebral durant aquestes “micro-migdiades”. Van veure que durant els segons que els ocells tancaven l’ull l’hemisferi cerebral corresponent tenia una activitat típica del son. Els autors argumenten que aquestes micro-migdiades podrien tindre un paper important en la migració nocturna de moltes espècies d’ocells. Aquest comportament permetria un compromís entre els beneficis reparadors del son i la necessitat de mantenir-se alerta en front dels depredadors.


> Fuchs, et al. (2009) Daytime micro-naps in a nocturnal migrant: an EEG analysis. Biology Letters 5(1): 77-80.
Photo by Mike (Flickr; Creative Commons).


----------------------------- ESPAÑOL ----------------------------------

Micro-siestas

Las aves que migran durante la noche pierden muchas horas de sueño. En los mamíferos, la pérdida de sueño, se sabe que tiene consecuencias negativas, pero las aves parecen llevar muy bien el hacer largas jornadas de vuelo nocturno. ¿Cómo lo consiguen?
Se ha visto que, durante el día, las aves pueden cerrar un ojo o el otro (o los dos). En este estudio, Fuch y colaboradores estudiaron la actividad cerebral durante estas "micro-siestas". Vieron que durante los segundos que las aves cerraban el ojo, el hemisferio cerebral correspondiente tenía la actividad típica del sueño. Los autores argumentan que estas micro-siestas podrían desempeñar un papel importante en la migración nocturna de muchas especies de aves. Este comportamiento, permitiría un compromiso entre los beneficios reparadores del sueño y la necesidad de mantenerse alerta ante los depredadores.

> Fuchs, et al. (2009) Daytime micro-naps in a nocturnal migrant: an EEG analysis. Biology Letters 5(1): 77-80.
Foto de Mike (Flickr; Creative Commons).

Sunday 7 December 2008

Virus del Nil Occidental: un estudi en anelladors


El virus del Nil Occidental (o West Nile Virus, WNV) es troba sobretot en aus i pot infectar humans a través de les picades de mosquit. En principi, el risc de mort és baix en adults sans i nens, i acostuma a passar com una malaltia lleu amb símptomes similars als d’una grip. A Catalunya i Espanya s’han trobat anticossos d’aquest virus en humans, però no s’ha aïllat el virus. Els anelladors, és clar, som un dels grups de risc de ser infectats.

Linke i col.laboradors van aprofitar dos congressos d’anelladors Alemanys i Austríacs per analitzar la presència d’aquest virus en 137 mostres de sang. Van trobar tres casos positius, tot i que dos d’ells sembla clar que van infectar-se en viatges a països on el virus és endèmic. El tercer cas tampoc és del tot segur, ja que es sospita d’una reacció creuada amb altres flavivirus. En resum, els autors de l’estudi llencen un missatge tranquil.litzador, tot i que adverteixen que cal prendre precaucions. La via principal d’infecció són els mosquits però, diuen els autors, també es pot transmetre a través dels excrements, saliva i sang dels ocells. En els enllaços que venen a continuació es pot trobar més informació sobre aquest virus.

Agraïments: A Jordi Figuerola (EBD, CSIC) per donar-me el seu punt de vista sobre l'article (les possibles imprecisions son meves).

Links:
Informació general (Link 1, Link 2).
Informació concreta de Catalunya i resta de la península (Link 1, Link 2, Link 3, Link 4, Link 5, Link 6).

> Linke, S., et al. (2008) Assessing the exposure of German and Austrian bird ringers to West Nile virus (Flavivirus) and evaluating their potential risk of infection. J. Ornithol. 149:271–275.
Photo by James Gathany / CDC (Wikipedia)


------------------------ ESPAÑOL ---------------------------------


Virus del Nilo Occidental: un estudio en anilladores

El virus del Nilo Occidental (o West Nile Virus, WNV) se encuentra sobre todo en aves y puede infectar a los humanos a través de las picaduras de mosquito. En principio, el riesgo de muerte es bajo en adultos sanos y niños, y acostumbra a ser considerado como una enfermedad leve con síntomas similares a los de una gripe. En Cataluña y España se han encontrado anticuerpos de este virus en humanos, pero no ha sido aislado el virus. Los anilladores, claro está, son uno de los grupos de riesgo, pudiendo ser infectados.

Linke y colaboradores aprovecharon dos congresos de anilladores, Alemanes y Austríacos, para analizar la presencia de este virus en 137 muestras de sangre. Encontraron tres casos positivos, aunque dos de ellos parece claro que se infectaron durante viajes a países donde el virus es endémico. El tercer caso tampoco es del todo seguro, ya que se sospecha de una reacción cruzada con otros flavivirus. En resumidas cuentas, los autores del estudio lanzan un mensaje tranquilizador, aunque advierten que hay que tomar precauciones. La vía principal de infección son los mosquitos, pero sin embargo, dicen los autores, también se puede transmitir a través de los excrementos, saliva y sangre de los pájaros. En los enlaces que adjuntamos a continuación se puede encontrar más información sobre este virus.
Agradecimientos: A Jordi Figuerola (EBD, CSIC) por darme su punto de vista sobre el artículo (las posibles imprecisiones son mías).
Links:Información general (Link 1, Link 2).
nformación concreta de Cataluña y resto de la península (Link 1, Link 2, Link 3, Link 4, Link 5, Link 6).
Foto by James Gathany / CDC (Wikipedia)

Simbiosis entre bacteris i Puputs

Juan José Soler i el seu equip estan fent passos molt importants per entendre una relació evolutiva ben curiosa, la d’uns certs bacteris amb les Puputs (Upupa epops). Els Enterococcus en qüestió viuen dins la glàndula uropigial flotant en l’oli que els ocells escampen no només per les plomes sinó també per la superfície dels ous. En aquest estudi es mostra com substàncies produïdes per aquests bacteris combaten els bacteris que degraden les plomes y, a més, augmenten l’èxit d’eclosió dels ous.

> J. J. Soler, M. Martín-Vivaldi, M. Ruiz-Rodríguez, E. Valdivia, A. M. Martín-Platero, M. Martínez-Bueno, J. M. Peralta-Sánchez i M. Méndez (2008) Symbiotic association between hoopoes and antibiotic-producing bacteria that live in their uropygial gland. Functional Ecology 22(5):864-871.
Photo by "Max.Bth" (Flickr; Creative Commons).



--------------------------------- ESPAÑOL -----------------------------------


Simbiosis entre bacterias y abubillas

Juan José Soler y su equipo están dando pasos muy importantes para entender una relación evolutiva ciertamente curiosa, la de unas ciertas bacterias con las abubillas (Upupa epops). Los Enterococcus en cuestión viven dentro de la glándula uropigial flotando en el aceite que las aves esparcen, no sólo por las plumas, sino también por la superficie de los huevos. En este estudio se muestra cómo sustancias producidas por estas bacterias combaten las bacterias que degradan las plumas y, además, aumentan el éxito de eclosión de los huevos.

> J. J. Soler, M. Martín-Vivaldi, M. Ruiz-Rodríguez, E. Valdivia, A. M. Martín-Platero, M. Martínez-Bueno, J. M. Peralta-Sánchez i M. Méndez (2008) Symbiotic association between hoopoes and antibiotic-producing bacteria that live in their uropygial gland. Functional Ecology 22(5):864-871.
Foto de "Max.Bth" (Flickr; Creative Commons).

El color dels ocells fòssils

Saber la coloració dels ocells fòssils seria un avenç per l'estudi de la seva ecologia i comportament, així com per l'estudi de l'evolució de la coloració. El problema és que les plomes dels ocells fòssils perden el color. S'havia observat que les plomes fossilitzades presentaven unes estructures allargades d'uns 2 micròmetres. Fins ara es pensava que es tractava dels bacteris que degraden la queratina de les plomes.

Jakob Vinther i col.laboradors han fet un descobriment important. Observant la ploma fòssil de la fotografia van veure que tan sols les zones negres presentaven aquestes estructures allargades i, a més, que aquestes estructures són iguals que els melanosomes (on es sintetitza la melanina) que produeixen el color fosc en plomes d'ocells actuals. Conclouen, per tant, que la ploma fòssil de la fotografia seria blanca i negre quan l'ocell estava viu, obrint una porta a una manera més acolorida de veure els ocells fòssils.

> Vinther, J., Briggs, D.E.G., Prum, R.O., i Saranathan, V. 2008. The colour of fossil feathers. Biology Letters 4; 522-525.

Photo by J.Vinther/Yale

------------------------------------------ ESPAÑOL ------------------------------------------

El color de la aves fósiles

Conocer la coloración de las aves fósiles sería un progreso en el estudio de su ecología y comportamiento, así como para el estudio de la evolución de la coloración. El problema es que las plumas de los pájaros fósiles pierden su color. Se había observado que las plumas fosilizadas presentaban unas estructuras alargadas de unos 2 micrómetros. Hasta ahora se pensaba que se trataba de las bacterias que degradaban la queratina de las plumas.
Jakob Vinther y colaboradores han hecho un descubrimiento importante. Observando la pluma fósil de la fotografía vieron que tan sólo las zonas negras presentaban estas estructuras alargadas y, aún más, que estas estructuras son iguales que los melanosomas (donde se sintetiza la melanina) que producen el color oscuro en las plumas de las aves actuales. Concluyen, por lo tanto, que la pluma fósil de la fotografía tendría color blanco y negro cuando el ave todavía estaba viva, abriendo una puerta a una manera más colorida de ver las aves fósiles.
Foto de J.Vinther/Yale

Què estressa els ocells?

Sovint pensem que podem deduir l’estrès que experimenta un ocell observant el seu comportament. Per exemple, una oreneta (Hirundo rustica) sembla molt tranquil•la quan l’estem anellant i un gaig (Garrulus glandarius) sembla histèric. Possiblement, si féssim un estudi com el que van fer Wascher i col•laboradors ens sorprendríem dels resultats.

Aquests investigadors van estudiar el grup d’oques (Anser anser) que Konrad Lorenz (foto) va introduir l’any 1973 a Àustria. Els van implantar mesuradors del batec cardíac i van observar el seu comportament i el que els estava passant. En concret van comparar la reacció de les oques quan observaven (1) interaccions socials tals com lluites o simples aterratges d’altres oques o (2) altres esdeveniments no socials i potencialment més estressants com el pas d’un camió o un soroll fort. Només van utilitzar observacions d’oques que aparentment no s’immutaven (com a màxim aixecaven una mica el cap). El que van veure es que les oques s’estressaven més en veure esdeveniments socials que no socials: veure aterrar una altra oca va resultar més estressant que veure passar un camió!

> Wascher, C. A. F., Scheiber, I. B. R. i Kotrschal, K. (2008) Heart rate modulation in bystanding geese watching social and non-social events. Proc. R. Soc. London B 275: 1653-1659.

---------------------------------- ESPAÑOL ----------------------------------

¿Qué es lo que estresa a las aves?

A menudo, pensamos que podemos deducir el estrés que experimenta un ave observando su comportamiento. Por ejemplo, una golondrina (Hirundo rustica) parece muy tranquila cuando la estamos anillando y un arrendajo (Garrulus glandarius) parece histérico. Posiblemente, si hiciéramos un estudio como el que hicieron Wascher y colaboradores nos sorprenderíamos de los resultados.

Estos investigadores, estudiaron el grupo de ánsares comunes (Anser anser) que Konrad Lorenz (foto) introdujo el año 1973 en Austria. Les implantaron medidores del latido cardiaco y observaron tanto su comportamiento como lo que les estaba pasando. En concreto, compararon la reacción de los ánsares cuando observaban (1) interacciones sociales, tales como luchas o simples aterrizajes de otros ánsares o bien (2) otros acontecimientos no sociales y potencialmente más estresantes, como son el paso de un camión o un ruido fuerte. Sólo utilizaron observaciones de aquellos ánsares que, aparentemente, no se inmutaban (como máximo levantaban un poco la cabeza). Lo que vieron fue que los ánsares se estresaban más al ver acontecimientos sociales que no sociales: ¡ver aterrizar a otro ánsar les resultó más estresante que ver pasar un camión!

> Wascher, C. A. F., Scheiber, I. B. R. i Kotrschal, K. (2008) Heart rate modulation in bystanding geese watching social and non-social events. Proc. R. Soc. London B 275: 1653-1659.

Monogàmia homosexual

Els albatros son l’exemple clàssic d’au monògama que s’aparella de per vida. Això encara fa més interessant el cas que documenten Lindsay C. Young i col•laboradors. Estudiant una població d’albatros (Phoebastria immutabilis) a unes illes de Hawaii han trobat que 39 parelles d’un total de 125 estaven compostes per dues femelles. Aquesta és la proporció (31%) més alta d’aparellaments homosexuals enregistrada en qualsevol espècie animal. Casi la meitat de les parelles de l’estudi van romandre juntes durant els quatre anys d’estudi, i se’n sap d’una que va criar durant 19 anys. Per tant, és una estratègia vital a llarg termini.

Les parelles homosexuals criaven igual de bé els polls, però tenien un èxit d’eclosió del ous menor, i per tant, en general, tenien un èxit de cria menor. Els autors argumenten que aquests aparellaments són causats perquè hi ha un percentatge de femelles molt elevat en la població d’estudi. Per tant, que per algunes femelles, aparellar-se amb altres femelles és la única opció que els queda per reproduir-se a causa de la gran tendència a la monogàmia que té aquesta espècie.

> Young, L.C, Zaun, B.J. i VanderWerf, E.A. (2008) Successful same-sex pairing in Laysan albatross. Biology Letters 4: 323-325.

Photo by "angrysunbird" (Flickr; Crative Commons).



--------------------------------- ESPAÑOL -----------------------------------------

Monogamia homosexual


Los albatros son el ejemplo clásico de ave monógama que se apareja de por vida. Eso todavía hace más interesante el caso que documentan Lindsay C. Young y colaboradores. Estudiando una población de albatros (Phoebastria immutabilis) en unas islas de Hawai, encontraron que 39 parejas (de un total de 125) estaban compuestas por dos hembras. Ésta proporción (31%) es la más alta de apareamientos homosexuales jamás registrada en cualquier especie animal. Casi la mitad de las parejas del estudio, permanecieron juntas durante los cuatro años del mismo y se sabe de una que crió durante 19 años. Por lo tanto, se trata de una estrategia vital a largo plazo.
Las parejas homosexuales, criaban igualmente bien los polluelos, pero tenían un éxito de eclosión de huevos menor y, por lo tanto, en general, tenían un éxito de cría menor. Los autores argumentan que estos apareamientos se producen porque hay un porcentaje de hembras muy elevado en la población de su estudio. Por lo tanto, para algunas hembras, aparearse con otras es la única opción que les queda si quieren reproducirse, y ello se debe a la gran tendencia a la monogamia que tiene esta especie.

> Young, L.C, Zaun, B.J. i VanderWerf, E.A. (2008) Successful same-sex pairing in Laysan albatross. Biology Letters 4: 323-325.
Foto de "angrysunbird" (Flickr; Crative Commons).

La fórmula alar

Les ales punxegudes són per volar més amb menys

Els anelladors sabem que un “collybita” te l’ala més arrodonida que un “trochilus”… i en general, que les espècies més migradores tenen ales més punxegudes. Entre d’altres coses, Melissa S. Bowlin i Martin Wikelski responen en aquest article (per primera vegada amb ocells en llibertat) al per què d’aquestes diferències morfològiques, i ho fan amb un estudi intraespecífic.

Aquests investigadors van capturar 15 Catharus ustulatus, els van mesurar la fórmula alar, i els van implantar uns aparells que mesuren el batec del cor (com a mesura de la despesa energètica). Després, els van alliberar i van enregistrar el seu comportament. El que van veure és que els ocells amb ales més arrodonides gastaven més energia (el cor els bategava més ràpid durant el vol) que els ocells amb ales més punxegudes. Per tant, suggereixen que la selecció natural sembla afavorir ales més punxegudes en espècies migradores, perquè fan disminuir la despesa energètica durant el vol.

> Bowlin, M.S. i Wikelski, M. (2008) Pointed Wings, Low Wingloading and Calm Air Reduce Migratory Flight Costs in Songbirds. PLoS One 3(5): e2154. (Open Access)
Photo by Minette Layne (Flickr; Creative Commons).



---------------------------- ESPAÑOL --------------------------------


La fórmula alar


Los anilladores sabemos que un "collybita" tiene su ala más redondeada que un "trochilus"… y en general, que las especies más migradoras tienen alas más puntiagudas. Entre otras cosas, Melisa S. Bowlin y Martin Wikelski responden, en este artículo (por primera vez con aves en libertad) al por qué de estas diferencias morfológicas, y lo hacen con un estudio intraespecífico.

Estos investigadores capturaron 15 Catharus ustulatus, les midieron la fórmula alar, y les implantaron unos aparatos que miden el latido del corazón (como medida del consumo energético). Después, los liberaron y registraron su comportamiento. Lo que vieron es que los pájaros con alas más redondeadas gastaban más energía (el corazón latía más rápidamente durante el vuelo) que los pájaros con alas más puntiagudas. Por lo tanto, sugieren que la selección natural parece favorecer alas más puntiagudas de las especies migradoras, porque ello hace que disminuya el consumo energético durante el vuelo.

> Bowlin, M.S. i Wikelski, M. (2008) Pointed Wings, Low Wingloading and Calm Air Reduce Migratory Flight Costs in Songbirds. PLoS One 3(5): e2154. (Open Access)
Foto de Minette Layne (Flickr; Creative Commons).

Ensumant el depredador

Si féssim una enquesta a ornitòlegs, molts dirien que els ocells no tenen olfacte, o com a mínim, que no és un sentit rellevant. I no és d’estranyar - els estudis sobre aquest tema són ben escassos. Una situació on l’olfacte podria ser molt beneficiós seria en ocells que nidifiquen en cavitats, ja que podrien detectar a temps un depredador que s’hi hagués amagat.

Luisa Amo y col•laboradors (llavors en el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid) han donat un primer pas per esclarir aquest fenomen. Van impregnar 15 papers amb olor de guatlla, 15 amb olor de mustèlid i 16 simplement amb aigua. Van posar cada paper dins d’una caixa-niu diferent de mallerenga blava Cyanistes caeruleus amb polls petits i van enregistrar vídeos del comportament dels pares (la fotografia n’és una de les escenes). Les mallerengues s’ho van ensumar clarament: abans d’entrar a un niu amb olor de guatlla o amb aigua s’ho pensaven ben poc; però si hi havia olor de mustèlid no es decidien a entrar - volaven i tornaven a l’entrada del niu repetidament (una mitjana de cinc vegades abans d’entrar definitivament). A més, treien el cap dins del niu repetides vegades per assegurar-se de que no estava esperant-los la mort segura que estaven ensumant.

> Amo, L., Galván, I. Tomás, G. i Sanz, J.J. (2008) Predator odour recognition and avoidance in a songbird. Functional Ecology 22: 289-293.
Photo by courtesy of Gustavo Tomás.


-------------------------------- ESPAÑOL ------------------------------------

Olfateando el depredador

Si hiciéramos una encuesta a los ornitólogos, muchos dirían que los pájaros no tienen olfato, o que, como a mínimo, éste no es un sentido relevante. Y no es de extrañar - los estudios sobre este tema son muy escasos. Una situación donde el olfato podría ser muy beneficioso sería en pájaros que nidifican en cavidades, ya que pueden detectar a tiempo un depredador que allí se hubiera escondido.

Luisa Amo y colaboradores (entonces en el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid) han dado un primer paso para aclarar este fenómeno. Impregnaron 15 papeles con olor de codorniz, 15 con olor de mustélido y 16 con agua. Pusieron cada papel dentro de una caja-nido diferente de herrerillo común (Cyanistes caeruleus) con pollitos y registraron vídeos del comportamiento de los padres (la fotografía es una de las escenas). Los herrerillos se lo olieron claramente: antes de entrar en un nido con olor de codorniz o de agua, no dudaban; pero si había olor de mustélido no se decidían a entrar - volaban y volvían a la entrada del nido repetidamente (una media de cinco veces antes de entrar definitivamente). Además, metían la cabeza dentro del nido repetidas veces para asegurarse de que no estaba esperándoles la muerte segura que estaban olfateando.

> Amo, L., Galván, I. Tomás, G. i Sanz, J.J. (2008) Predator odour recognition and avoidance in a songbird. Functional Ecology 22: 289-293.
Foto cortesia de Gustavo Tomás.

“Me estás estresaaaaaaaaaando”

Ja fa temps que se sap que en els tròpics la incubació és més perllongada (al voltant d’un 10%) que en les zones temperades. És un patró sorprenent ja que la pressió de depredació és més elevada, i per tant, s’esperaria que els ocells haguessin evolucionat cap a temps d’incubació més curts per evadir la depredació. L’explicació actual, doncs, és que la incubació als tròpics és més intermitent per atreure menys als depredadors, allargant el temps fins l’eclosió dels ous.

W. Douglas Robinson i col•laboradors van fer un experiment per veure si això és cert. Van agafar ous de nius naturals de Troglodytes aedon tant a Illinois (27 ous; EEUU) com a Gamboa (23 ous; Panamà) i els van incubar en incubadores en les mateixes condicions de temperatura i humitat. Van veure que els ous tropicals tenien una incubació més llarga. Per tant, no és el comportament dels pares durant la incubació el que fa allargar la incubació. Queda la porta oberta a futurs estudis que intentin entendre el perquè els ocells tropicals han evolucionat uns temps de desenvolupament més llargs dins de l’ou.

> Robinson et al. (2008) Why Are Incubation Periods Longer in the Tropics? A Common-Garden Experiment with House Wrens Reveals It Is All in the Egg. American Naturalist 171: 532-535.
Photo by Edwin E. Harvey (Flickr; Creative Commons)



---------------------------------- ESPAÑOL ----------------------------------


"Me estás estresaaaaaaaaaando"

Ya hace tiempo que se sabe que en los trópicos la incubación es más prolongada (alrededor de un 10%) que en las zonas templadas. Éste es un patrón sorprendente, ya que la presión de depredación es más elevada y, por lo tanto, se esperaría que los pájaros hubieran evolucionado hacia tiempos de incubación más cortos para así evadirse de la depredación. Sin embargo, la explicación actual es que la incubación en los trópicos es más intermitente para así atraer menos a los depredadores, alargando de esta manera el tiempo hasta la eclosión de los huevos.


W. Douglas Robinson y colaboradores hicieron un experimento para ver si eso era cierto. Cogieron huevos de nidos naturales de Troglodytes aedon tanto en Illinois –EE.UU. (27 huevos) como en Gamboa –Panamá- (23 huevos) y los incubaron en unas incubadoras con las mismas condiciones de temperatura y humedad. Vieron que los huevos tropicales tenían una incubación más larga. Por lo tanto, no es el comportamiento de los padres durante la incubación aquello que prolonga la incubación. Queda la puerta abierta a futuros estudios que intenten entender el por qué los pájaros tropicales han evolucionado unos tiempos de desarrollo más largos dentro del huevo.


> Robinson et al. (2008) Why Are Incubation Periods Longer in the Tropics? A Common-Garden Experiment with House Wrens Reveals It Is All in the Egg. American Naturalist 171: 532-535.
Foto de Edwin E. Harvey (Flickr; Creative Commons)

Sobre granotes i cigonyes

El cant nupcial de les granotes és un clar exemple de caràcter evolucionat per selecció sexual. Això no vol dir, però, que no pugui ser modulat per altres fonts de selecció. En aquest estudi s’explora el possible ús del cant de la Granota camperola (Rana arvalis) per part de la cigonya blanca (Ciconia ciconia) per depredar sobre ella.

A Latvia i Estonia, Kristine Iguane i col•laboradors van situar gravacions de cants de granota camperola (i de Tord comú, Turdus philomelos, com a control experimental) a prop de nius de cigonya. El que van veure és que les cigonyes es veien atretes pel so de les granotes en 22 de les 84 proves que es van fer, però només una vegada al cant dels tords. Per tant, els investigadors conclouen que les Cigonyes “parasiten” el cant (sexual) de les granotes per alimentar-se’n.

> Igaune, K. Krams, I., Krama, T. i Bobkova, J. (2008) White storks Ciconia ciconia eavesdrop on mating calls of moor frogs Rana arvalis. Journal of Avian Biology 39: 229-232.
Foto de Roger Jovani

-------------------------- ESPAÑOL ---------------------------

Sobre ranas y cigüeñas

El canto nupcial de las ranas es un claro ejemplo de carácter evolucionado por selección sexual. Ello no quiere decir, sin embargo, que no pueda ser modulado por otras fuentes de selección. En este estudio se explora el posible uso del canto de la rana arvalis (Rana arvalis) por parte de la cigüeña blanca (Ciconia ciconia) para depredar sobre ella.

En Latvia i Estonia, Kristine Iguane y colaboradores, situaron grabaciones de cantos de rana arvalis (y de zorzal común, Turdus philomelos, como control experimental) cerca de nidos de cigüeña. Lo que vieron es que las cigüeñas se sentían atraídas por el croar de las ranas en 22 de las 84 pruebas que se hicieron, pero sólo una vez por el canto de los zorzales. Por lo tanto, los investigadores concluyen que las cigüeñas "parasitan" el canto (sexual) de las ranas, para alimentarse.

> Igaune, K. Krams, I., Krama, T. i Bobkova, J. (2008) White storks Ciconia ciconia eavesdrop on mating calls of moor frogs Rana arvalis. Journal of Avian Biology 39: 229-232.
Foto de Roger Jovani

Les menjadores del jardí

Només entre el Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica es subministren unes 500.000 tones de menjar pels ocells durant el hivern. Només el menjar que es dóna en els jardins del Regne Unit permetria mantenir una població de 30 milions de Mallerengues carboneres (Parus major) que només s’alimentessin d’aquest recurs.

Gillian N. Robb i col•laboradors han fet un experiment per explorar les conseqüències de donar de menjar al hivern, aportant menjar a cinc boscos i deixant-n’hi cinc com a controls del tractament. Van parar de donar de menjar sis setmanes abans del inici de la cria. Tot i així van veure que donar de menjar avançava la cria una mitjana de 2.5 dies i augmentava en un poll l’èxit de cria de les Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus).

> Robb, G.N. et al. (2008) Winter feeding of birds increases productivity in the subsequent breeding season. Biol Lett 4: 220, 223.

Foto de "tassiesim" (Flickr; Creative Commons)


----------------------------- ESPAÑOL --------------------------------------

Los comederos del jardín

Sólo entre el Reino Unido y los Estados Unidos de América se suministran unas 500.000 toneladas de comida para los pájaros durante el invierno. Sólo la comida que se da en los jardines del Reino Unido permitiría mantener una población de 30 millones de carboneros comunes (Parus major) que se alimentaran únicamente de este recurso.

Gillian N. Robb y colaboradores han hecho un experimento para explorar las consecuencias de dar de comer en invierno, aportando comida en cinco bosques, dejando cinco bosques como controles del tratamiento. Pararon de dar de comer seis semanas antes del inicio de la cría. Vieron que dar de comer avanzaba la cría una media de 2.5 días y aumentaba en un polluelo el éxito de cría de los herrerillos comunes (Cyanistes caeruleus).

> Robb, G.N. et al. (2008) Winter feeding of birds increases productivity in the subsequent breeding season. Biol Lett 4: 220, 223.
Foto de "tassiesim" (Flickr; Creative Commons)

Per què els ocells ponen menys ous al tròpic?

Michael A. Patten té una nova idea per explicar perquè la mida de posta augmenta amb la latitud tant dins com entre espècies properes. La closca dels ous és de calci (CaCO3), i per tant, pot veure’s afectada per la disponibilitat de calci en el medi. De fet, recopilant informació de 3699 punts de mostreig de calci disponible en el sòl l’autor demostra que el calci es particularment escàs en els tròpics.

La seva hipòtesis, però, sembla contradir-se amb estudis que han trobat que una reducció del calci no disminueix la mida de posta, sinó que aprima les closques. L’autor d’aquest estudi diu que com que una closca més fina augmenta el risc de ruptura i disminueix l’èxit d’eclosió, ocells de zones amb baixos nivells històrics de calci haurien disminuït la mida de posta al llarg de la evolució com una adaptació encaminada a produir menys ous però de més qualitat.

> Patten, M.A. 2007 Geographic variation in calcium and clutch size. Journal of Avian Biology 38: 637-643.
Photo by Rakka (Flickr; Creative Commons)



----------------------------------- ESPAÑOL --------------------------------------


¿Por qué los pájaros ponen menos huevos en el trópico?


Michael A. Patten tiene una nueva idea para explicar por qué el tamaño de puesta aumenta con la latitud, tanto dentro como entre especies próximas. La cáscara de los huevos es de calcio (CaCO3), y por lo tanto, puede verse afectada por la disponibilidad de calcio en el medio. De hecho, recopilando información de 3699 puntos de muestreo de calcio disponible en el suelo, el autor demuestra que el calcio es particularmente escaso en los trópicos.

Su hipótesis, sin embargo, parece contradecirse con estudios que han encontrado cómo una reducción del calcio no disminuye el tamaño de la puesta, sino que adelgaza las cáscaras. El autor de este estudio dice que como una cáscara más fina aumenta el riesgo de ruptura y disminuye el éxito de eclosión, pájaros de zonas con bajos niveles históricos de calcio habrían disminuido la cantidad de puestas a lo largo de la evolución como una adaptación encaminada a producir menos huevos, pero de más calidad.


> Patten, M.A. 2007 Geographic variation in calcium and clutch size. Journal of Avian Biology 38: 637-643.
Foto de Rakka (Flickr; Creative Commons)

La màgia del estols d’estornells

Veure volar un estol d’estornells (Sturnus vulgaris) ens hipnotitza com una llar de foc. L’estol es mou com un tot, com un sol individu; es contrau i s’expandeix, s’enlaira i es deixa caure sobre els plàtans del passeig. L’estol se’ns presenta davant dels ulls com quelcom més que una suma desordenada d’ocells: l’estol és un sistema dinàmic autoorganitzat amb propietats emergents que escapen al nostre enteniment.

Per això està la ciència, per explicar el truc de la màgia, i gaudir-ne amb uns ulls diferents. Ja fa temps que sabem que en un estol no hi ha cap líder que prengui decisions per la resta: un estol es un sistema descentralitzat on la pròpia interacció entre ocells veïns en governa la forma i el moviment (veure introducció divulgativa i rigorosa a Resnick 1994).

Investigadors italians han anat un pas més enllà. Van fer fotografies des de diferents angles a estols d’estornells per poder reconstruir la imatge 3D a l’ordenador. Així van poder estudiar com la posició relativa i orientació dels ocells s’afectava entre els ocells veïns dins de l’estol. El que van veure es que la interacció entre els ocells no està governada per la seva distancia sinó que la clau està en la posició topològica. És a dir, els ocells no interaccionaven amb tots els ocells que quedaven dins d’un radi de distancia, sinó que ho feien amb uns sis veïns, independentment de la densitat de l’estol (i per tant de la seva distancia). D’aquesta manera, els estols mantenen la seva forma compacta, independentment de la densitat. Així, els estornells evadeixen l’atac del falcó, deixant-lo hipnotitzat amb la seva màgia.

> M. Resnick (1994) [2001] Turtles, Termites, and Traffic Jams. Explorations in Massively Parallel Microworlds. [Tortugas, Termitas y Atascos de Tráfico. Exploraciones sobre Micromundos Masivamente Paralelos]. Gedisa. Barcelona. Spain.
> M. Ballerini, et al. (2008) Interaction ruling animal collective behavior depends on topological rather than metric distance: Evidence from a field study. PNAS 105: 1232-1237. (Open Access)
Photo by "He and Fi" (Flickr; Creative Commons)


-------------------------------------- ESPAÑOL -----------------------------------------

La magia de las bandadas de estorninos

Ver volar una bandada de estorninos (Sturnus vulgaris) nos hipnotiza como el fuego de una chimenea. El grupo se mueve como un todo, como un solo individuo; se contrae y se expande, se eleva y se deja caer sobre los plátanos del paseo. La bandada se presenta ante nuestros ojos como algo más que una suma desordenada de pájaros: el grupo, es un sistema dinámico autoorganizado con propiedades emergentes que escapan a nuestro entendimiento. Para eso está la ciencia, para explicar el truco de la magia, y disfrutar de ella con una mirada diferente.

Ya hace tiempo que sabemos que en estas bandadas no hay ningún líder que tome decisiones por el resto: el bando es un sistema descentralizado donde la propia interacción entre pájaros vecinos gobierna la forma y el movimiento (ver introducción divulgativa y rigurosa en Resnick 1994). Investigadores italianos han ido un paso más allá. Hicieron fotografías desde diferentes ángulos a grupos de estorninos para poder reconstruir una imagen de 3D en el ordenador. Así, pudieron estudiar cómo la posición relativa y la orientación de los pájaros tenía lugar entre los pájaros vecinos dentro del grupo.

Lo que vieron fue que la interacción entre los pájaros no está gobernada por la distancia que mantienen entre ellos sino que la clave está en la posición topológica. Es decir, los pájaros no interaccionaban con todos los pájaros que quedaban dentro de un radio de distancia, sino que lo hacían sólo con unos seis vecinos, independientemente de la densidad del grupo (y por lo tanto de su distancia). De esta manera, los grupos mantienen su forma compacta, independientemente de la densidad. Así, los estorninos evaden el ataque del halcón, dejándolo hipnotizado con su magia.

> M. Resnick (1994) [2001] Turtles, Termites, and Traffic Jams. Explorations in Massively Parallel Microworlds. [Tortugas, Termitas y Atascos de Tráfico. Exploraciones sobre Micromundos Masivamente Paralelos]. Gedisa. Barcelona. Spain.
> M. Ballerini, et al. (2008) Interaction ruling animal collective behavior depends on topological rather than metric distance: Evidence from a field study. PNAS 105: 1232-1237. (Open Access)
Foto de "He and Fi" (Flickr; Creative Commons)

Fer pinya en mals temps


Aquest estudi documenta els primers dos casos de cria cooperativa en Picot garser petit. En general, el perquè de la cria cooperativa en els ocells està poc entès, i diferents factors sembla que poden estar involucrats en diferents casos. Aquestes observacions es van efectuar en una plantació de pollancres d’Hostalric (Girona) els anys 2005 i 2006 on es va retirar la fusta morta durant l'estiu del 2004, disminuint la qualitat del territori pels picots. Els autors del treball suggereixen que aquesta podria ser la raó d’aquests casos de cria cooperativa, ja que d'aquesta manera els picots podrien fer front a la disminució en la qualitat de l'hàbitat. De fet, el trio va poder assolir un gran èxit reproductor un dels anys (sis ous, sis polls), cosa que potser no podrien haver fet d'estar només dos.

> Romero, J. L. i Pérez, J. 2008 Two cooperative breeding cases in Lesser
Spotted Woodpecker Dendrocopos minor. Journal of Ornithology 149: 67-74.

Photo by Sergey Yeliseev (Flickr; Creative Commons)


------------------------------- ESPAÑOL --------------------------------------

Solidarizarse en tiempo de crisis

Este estudio documenta los primeros dos casos de cría cooperativa en pico menor (Dendrocopos minor). En general, la razón de la cría cooperativa entre los pájaros está poco entendida; hay diferentes factores que posiblemente puedan estar involucrados en diferentes casos. Estas observaciones se efectuaron en una plantación de chopos de Hostalric (Girona) los años 2005 y 2006 donde se retiró la madera muerta durante el verano del 2004, disminuyendo la calidad del territorio para los picos.

Los autores del trabajo sugieren que ésta podría ser la razón de los citados casos de cría cooperativa, puesto que de esta manera los picos pueden hacer frente a la disminución en la calidad del hábitat. De hecho, el trío pudo alcanzar un gran éxito reproductor uno de los años (seis huevos, seis pollitos), cosa que posiblemente no podrían haber hecho estando sólo dos.

Foto de Sergey Yeliseev (Flickr; Creative Commons)

Per què els Pit rojos canten per la nit a les ciutats?

A les ciutats hi ha molt soroll... però molt! Per nosaltres és molest i estressant, però pels ocells que es comuniquen sobretot pel cant (sense veure’s) pot arribar a ser vital. Hi ha ocells diürns que canten durant la nit a les ciutats. Una explicació és que la contaminació llumínica pot fer pensar als ocells que encara no s’ha fet de nit. Una altra explicació és que les nits també són més silencioses i que els ocells podrien estar sacrificant una mica de son per fer-se sentir per la nit.

Uns investigadors de Sheffield van estudiar el cant nocturn dels Pit rojos (Erithacus rubecula), una espècie molt territorial, en relació amb la pol•lució llumínica nocturna, i l’acústica diürna, a diferents punts d’aquesta ciutat. Les dues fonts de pol•lució van augmentar les possibilitats de trobar un ocell cantant per la nit. De totes maneres, el soroll durant el dia va demostrar ser el factor més determinant en el cant nocturn dels Pit rojos.

> Fuller,R.A., Warren, P.H., i Gaston, K.J. (2007) Daytime noise predicts nocturnal singing in urban robins. Biology Letters 3: 368-370.

Photo by "Tomas" (Flickr; Creative Commons
).


------------------------- ESPAÑOL ------------------------------


¿Por qué los petirrojos cantan durante la noche en las ciudades?

En las ciudades hay mucho ruido ... ¡demasiado! Para nosotros es molesto y estresante, pero para los pájaros que se comunican sobre todo mediante el canto (sin verse) puede llegar a ser vital. Hay pájaros diurnos que cantan durante la noche en las ciudades. Una explicación es que la contaminación lumínica puede hacer pensar a los pájaros que todavía no se ha hecho de noche. Otra explicación es que las noches también son más silenciosas y que los pájaros podrían estar sacrificando un poco de sueño para hacerse oír durante la noche.


Unos investigadores de Sheffield estudiaron el canto nocturno de los petirrojos (Erithacus rubecula), una especie muy territorial, en relación con la polución lumínica nocturna, y la acústica diurna, en diferentes puntos de esta ciudad. Las dos fuentes de polución aumentaron las posibilidades de encontrar un pájaro cantor durante la noche. Sin embargo, el ruido durante el día demostró ser el factor más determinante en el canto nocturno de los petirrojos.


> Fuller,R.A., Warren, P.H., i Gaston, K.J. (2007) Daytime noise predicts nocturnal singing in urban robins. Biology Letters 3: 368-370.
Photo by "Tomas" (Flickr; Creative Commons).

Demana-li a la mare

Entre els últims articles publicats a la revista Animal Behaviour (“Comportament Animal”) hi ha un article curiós. Curiós pel tema que tracta i perquè els autors accepten no trobar explicació a allò que han descobert. El primer autor, Alexandre Roulin, fa temps que estudia a fons diferents aspectes de la biologia de l’òliba (Tyto alba), però sembla que aquesta vegada s’ha trobat amb un enigma difícil de solucionar.

Juntament amb Louis-Félix Bersier va mesurar el volum de les peticions d’alimentació que fan els polls d’òliba quan arriba un dels seus pares al niu. Van veure que els polls cridaven molt més alt quan reclamaven menjar a la mare que al pare. Estudis anteriors de polls de mallerenga carbonera (Parus major) també havien trobat el mateix, i l’explicació era clara: les mares (però no els pares) donen de menjar preferentment al poll que sembla més afamat. En canvi, en el cas de les òlibes, això no passa... després de fer un estudi detallat del comportament de pares y polls d’òliba els autors d’aquest estudi han arribat a la conclusió que no tenen explicació a aquest comportament dels polls... alguna idea?

> Roulin, A. i Bersier, L-F. (2007) Nestling barn owls beg more intensely in the presence of their mother than in the presence of their father. Animal Behaviour 74: 1099-1106.

Photo by "
chdwckvnstrsslhm" (Flickr; Creative Commons).

--------------------------- ESPAÑOL -------------------------------

Pídeselo a mamáEntre los últimos artículos publicados en la revista Animal Behaviour ("Comportamiento Animal") hay un artículo curioso. Curioso por el tema que trata y porque los autores aceptan no haber encontrado explicación a lo que han descubierto. El primer autor, Alexandre Roulin, hace tiempo que estudia a fondo diferentes aspectos de la biología de la lechuza (Tyto alba), pero parece que esta vez ha encontrado un enigma difícil de solucionar.

Junto con Louis-Félix Bersier, midió el volumen de las peticiones de alimentación que hacen los pollitos de lechuza cuando llega uno de sus padres al nido. Vieron que las crías reclamaban comida a más volumen a su madre que al padre. Estudios anteriores de pollitos de carbonero común (Parus mayor) también habían llegado a la misma conclusión, y la explicación era clara: las madres (pero no los padres) dan de comer preferentemente al pollito que parece más hambriento. En cambio, en el caso de las lechuzas eso no ocurre... después de hacer un estudio detallado del comportamiento de padres y crías de lechuza los autores de este estudio han llegado a la conclusión de que no tienen una explicación del comportamiento de estos pollitos... ¿alguna idea?

> Roulin, A. i Bersier, L-F. (2007) Nestling barn owls beg more intensely in the presence of their mother than in the presence of their father. Animal Behaviour 74: 1099-1106. Photo by "chdwckvnstrsslhm" (Flickr; Creative Commons).

Anellament a Doñana i cites d’ocells rars al Regne Unit

En les zones Mediterrànies els ambients aquàtics acostumen a ser molt canviants, depenent sovint de les precipitacions. En aquests ambients viuen els Cames llargues (Himantopus himantopus) a Doñana. El nostre company Jordi Figuerola va estudiar les dades d’anellament i lectura d’anelles fetes a Doñana des dels anys 80. A més, va estudiar una font encara poc utilitzada per fer estudis científics: els registres dels comitès de rareses (en aquest cas del Regne Unit: British Birds Rarities Committee). Per últim, va relacionar aquestes dades amb la pluja caiguda a Doñana i amb l’índex NAO (que es una mesura global del clima que ens afecta a Europa).

El que va veure és que els Cames llargues emigraven de Doñana en anys secs, i a més, les conseqüents davallades poblacionals es veien positivament correlacionades amb les cites de Cames llargues al Regne Unit i amb l’índex NAO. Per tant, el temps climatològic pot modificar les ganes de dispersar-se dels individus. Això és molt important per espècies que viuen en ambients fluctuants com aquests, però, possiblement, encara ho serà més si les prediccions d’un declivi de les precipitacions en la zona mediterrània pel futur immediat es compleixen.

> Figuerola J (2007) Climate and Dispersal: Black-Winged Stilts Disperse Further in Dry Springs. PLoS ONE 2(6): e539.
Photo by J.M.Garg (Flickr; Creative Commons; GNU Free Documentation License)


---------------------------- ESPAÑOL ---------------------------------

Anillamiento en Doñana y citas de pájaros raros en el Reino Unido

En las zonas mediterráneas, los ambientes acuáticos acostumbran a ser muy cambiantes dependiendo de las precipitaciones. En estos ambientes, viven las cigüeñuelas (Himantopus himantopus) en Doñana. Jordi Figuerola estudió los datos de anillamiento y lectura de anillas hechos en Doñana desde los años 80. Además, estudió una fuente todavía poco utilizada para hacer estudios científicos: los registros de los comités de rarezas (en este caso del Reino Unido: British Birds Rarities Committee). Por último, relacionó estos datos con la lluvia caída en Doñana y con el índice NAO (que es una medida global del clima que nos afecta en Europa).

Lo que vio es que las cigüeñuelas emigraban de Doñana en años secos, y además, los consecuentes declives poblacionales se veían positivamente correlacionados con las citas de cigüeñuelas tanto en Reino Unido como con el índice NAO. Por lo tanto, el tiempo climatológico puede modificar el deseo de dispersarse de los individuos. Ello es muy importante para las especies que viven en ambientes fluctuantes como éstos. Y puede que lo sea todavía más si se cumplen las predicciones de un declive de las precipitaciones en la zona mediterránea en el futuro inmediato.

> Figuerola J (2007) Climate and Dispersal: Black-Winged Stilts Disperse Further in Dry Springs. PLoS ONE 2(6): e539. Photo by J.M.Garg (Flickr; Creative Commons; GNU Free Documentation License)

Els ocells poden modificar la seva data de naixement

És ben sabut que la posta dels ous és sovint molt més perllongada en el temps que no pas el naixement dels polls, que sol ser més sincrònic. Nilsson i Persson van combinar ous de diferents edats i els van incubar en incubadores fins el seu naixement. Van estudiar tant ànecs collverds (Anas platyrhynchos) com faisans (Phasianus colchicus). Entre d’altres resultats, van veure que els embrions que s’incubaven envoltats d’altres embrions més vells acceleraven el naixement. El contrari succeïa als embrions que s’incubaven amb “germans” que anaven més enrederits. Els ocells emeten sorolls poc abans del seu naixement. Aquests sons són percebuts per la resta dels embrions que poden modificar la seva data de naixement per ajustar-la a la dels seus companys de niuada.

> Nilsson, J-A. i Persson, I. (2004) Postnatal effects of incubation length in mallard and pheasant chicks. Oikos 105: 588-594.
Photo by "Pietro Minari" (Flickr; Creative Commons; GNU Free Documentation License)



------------------------------- ESPAÑOL -------------------------------


Los pájaros pueden modificar la fecha de su nacimiento


Se sabe que la puesta de los huevos suele ser más prolongada en el tiempo que el nacimiento de los pollitos, que acostumbra a ser más sincrónico. Nilsson y Persson combinaron huevos de diferentes edades y los incubaron en incubadoras hasta su nacimiento. Estudiaron tanto azulones (Anas platyrhynchos) como faisanes (Phasianus colchicus). Entre otros resultados, vieron que los embriones que se incubaban rodeados de otros embriones más viejos, aceleraban su nacimiento. Pero lo contrario sucedía a los embriones que se incubaban con "hermanos" que iban más retrasados. Los pájaros emiten ruidos poco antes de su nacimiento. Estos sonidos son percibidos por el resto de los embriones que, así, pueden modificar su fecha de nacimiento para ajustarla a la de sus compañeros de nidada.


> Nilsson, J-A. i Persson, I. (2004) Postnatal effects of incubation length in mallard and pheasant chicks. Oikos 105: 588-594.
Photo by "Pietro Minari" (Flickr; Creative Commons; GNU Free Documentation License)

Saturday 6 December 2008

Al tròpic es prenen la vida amb calma

La taxa metabòlica basal dels ocells tropicals és més baix que el dels ocells residents a casa nostra.

Els ocells tropicals viuen més, ponen menys ous, els polls creixen més lentament i depenen dels pares durant més temps que els ocells residents en zones temperades. Sembla, per tant, que tenen una vida més calmada... es reflexa això en la seva fisiologia?

Popko Wiersma i col•laboradors han estudiat la taxa metabòlica basal de moltes espècies d’ocells tant a Panamà com a Ohio (USA). Han vist que els ocells tropicals tenen una taxa metabòlica basal (despesa energètica quan l’ocell està en repòs, sense fer la digestió i a temperatura agradable) més baix que en ocells de zones temperades, i una mica més baix que els ocells migradors. Per tant, han trobat un lligam entre les característiques vitals de les espècies (reproducció, mortalitat...) i el seu ritme metabòlic.

> Wiersma, P., Muñoz-García, A., Walker, A. i Williams, J.B. (2007) Tropical birds have a slow pace of life. PNAS 104 (22): 9340-9345.
Photo by Pablo Lèautaud (Flickr; Creative Commons)


-------------------------------- ESPAÑOL -----------------------------------------

En el trópico se toman la vida con calma

Los pájaros tropicales viven más, ponen menos huevos, los pollitos crecen más lentamente y dependen de los padres durante más tiempo que los pájaros residentes en zonas templadas. Parece, por lo tanto, que tienen una vida más calmada... ¿se refleja eso en su fisiología?

Popko Wiersma y colaboradores han estudiado la tasa metabólica basal de muchas especias de pájaros tanto en Panamá como en Ohio (USA). Han visto que los pájaros tropicales tienen una tasa metabólica basal (gasto energético cuando el pájaro está en reposo, sin hacer la digestión y a temperatura agradable) más baja que en pájaros de zonas templadas, y un poco más bajo que los pájaros migradores. Por consiguiente, han encontrado un vínculo entre las características vitales de las especies (reproducción, mortalidad...) y su ritmo metabólico.

> Wiersma, P., Muñoz-García, A., Walker, A. i Williams, J.B. (2007) Tropical birds have a slow pace of life. PNAS 104 (22): 9340-9345. Photo by Pablo Lèautaud (Flickr; Creative Commons)

Refrescar-se per continuar incubant a ple Sol

En algunes espècies d’ocell s’ha observat que els individus que estan incubant van a mullar-se les plomes del ventre. S’ha especulat que podria servir tan per reduir la temperatura de l’adult com la dels ous.

Juan A. Amat i Jose A. Masero han estudiat aquest comportament en corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) incubant a ple sol a la llacuna de “Fuente de Piedra”. Han vist que els ocells s’anaven a remullar quan feia molta calor però que la temperatura dels ous no ho justificava. De fet, quan els ous es deixaven desatesos s’escalfaven fins a temperatures que podrien resultar critiques per l’embrió. És cert, però, que humitejar els ous possibilita que es refredin mes ràpid que si l’ocell no els humiteja en tornar al niu. Per tant aquests investigadors conclouen que el motiu d’anar-se a mullar les plomes del ventre és per reduir la temperatura corporal, però que el fet d’absentar-se del niu també fa necessari aquest comportament.

> Amat, J.A. i Masero, J.A. (2007) The functions of belly-soaking in Kentish Plovers Charadrius alexandrinus. Ibis 149, 91-97.

Photo by Jose Sousa (Flickr; Creative Commons)


--------------------------- ESPAÑOL -----------------------------


Refrescarse para continuar incubando a pleno sol


En algunas especies de pájaros se ha observado que los individuos que están incubando van a mojarse las plumas del vientre. Se ha especulado que esto podría utilizarse, tanto para reducir la temperatura del adulto, como la de los huevos.


Juan A. Amat y Jose A. Masero han estudiado este comportamiento en chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus) incubando a pleno sol en la laguna de "Fuente de Piedra". Han visto que los chorlitejos iban a remojarse cuando hacía mucho calor, pero que la temperatura de los huevos no lo justificaba. De hecho, cuando los huevos se dejaban desatendidos, se calentaban hasta temperaturas que podían resultar críticas para el embrión. Es cierto, sin embargo, que humedecer los huevos posibilita que se enfríen más rápido que si el pájaro no los humedece cuando vuelve al nido. Por lo tanto, estos investigadores concluyen que el motivo de ir a mojarse las plumas del vientre, es para reducir la temperatura corporal, pero que el hecho de ausentarse del nido también hace necesario este comportamiento.


> Amat, J.A. i Masero, J.A. (2007) The functions of belly-soaking in Kentish Plovers Charadrius alexandrinus. Ibis 149, 91-97.
Photo by Jose Sousa (Flickr; Creative Commons)

Datar ocells pel color dels ulls


És ben sabut que moltes espècies d’ocells canvien la coloració dels ulls en fer-se adults. En el cas de la Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) el canvi és molt acusat, passant de marró fosc quan surten del niu a groc o taronja després d’uns quants mesos de vida. John Wilson i Ian R. Hartley van fer un estudi detallat d’aquest canvi. Van mesurar el color dels ulls de molts polls (per tant ocells d’edat exacta coneguda) i després van recapturar-los quan tenien diferents edats, i els van tornar a mesurar la coloració dels ulls.

Van veure que el color dels ulls permet determinar l’edat dels individus amb una precisió de dues setmanes. Per tant, aquesta tècnica es pot fer servir per fer estudis tals com estudiar la fenologia de la cria, o les conseqüències de néixer en un moment o altre de la temporada de cria.

> Wilson, J. i Hartley, I.R. (2007) Changes in eye colour of juvenile Bearded Tits Panurus biarmicus and its uge in determining breeding productivity. Ibis 149: 407-411.
Photo by "
ShimShamB" (Flickr; Creative Commons)

------------------------- ESPAÑOL ---------------------------

Datar pájaros por el color de los ojos

Es bien sabido que muchas especies de pájaros cambian la coloración de los ojos al hacerse adultos. En el caso del bigotudo (Panurus biarmicus) el cambio es muy acusado, pasando de marrón oscuro, cuando salen del nido, a amarillo o naranja, después de unos cuantos meses de vida.

John Wilson y Ian R. Hartley hicieron un estudio detallado de este cambio. Midieron el color de los ojos de muchos pollitos (por lo tanto pájaros de edad exacta, conocida) y después los recapturaron cuando tenían diferentes edades y les volvieron a medir la coloración de los ojos.Vieron que el color de los ojos permite determinar la edad de los individuos con una precisión de dos semanas. Por lo tanto, esta técnica se puede utilizar para hacer estudios tales como la fenología de la cría, o las consecuencias derivadas de nacer en un momento u otro de la temporada de cría.

Com creuen el Sahara els passeriformes migrants?


Fins ara no estava clar si els passeriformes creuaven el desert del Sahara d’una tirada o si per contra paraven durant el dia i volaven durant la nit. Investigadors suïssos equipats amb radars van estudiar el pas d’ocells (durant les 24 h del dia) en tres localitats de Mauritània, una en un oasis, i dues enmig del desert. El resultat va ser molt clar: els ocells migren de nit i paren durant el dia. Els investigadors creuen que això és a causa de la potencial deshidratació per culpa de les altes temperatures durant el dia i a les turbulències d’aire calent que dificulten el vol. Per tant, tot i que no els serveixi per menjar o beure aigua, aturar-se durant en dia els serveix per no perdre molta energia o deshidratar-se en intentar sobrevolar el desert a ple Sol.


> Schmaljohann, H., Liechti, F. i Bruderer, B. (2007) Songbird migration across the Sahara: the non-stop hypothesis rejected! Proc. R. Soc. B., 274, 735-739.

Photo by "Ninjas Steve" (Flickr; Creative Commons)


---------------------------- ESPAÑOL ---------------------------

¿Cómo cruzan el Sahara los paseriformes migrantes?

Hasta ahora no estaba claro si los paseriformes cruzaban el desierto del Sahara de una tirada o si se detenían durante el día y volaban durante la noche. Investigadores suizos, equipados con radares estudiaron el paso de pájaros (durante las 24 h del día) en tres localidades de Mauritania, una en un oasis, y dos en mitad del desierto. El resultado fue muy claro: los pájaros migran de noche y paran durante el día. Los investigadores creen que eso es a causa de la potencial deshidratación causada por las altas temperaturas durante el día y a las turbulencias de aire caliente que dificultan el vuelo. Por lo tanto, aunque no les sirva para comer o beber agua, detenerse durante el día les sirve para no perder mucha energía o deshidratarse al intentar sobrevolar el desierto a pleno sol.


> Schmaljohann, H., Liechti, F. i Bruderer, B. (2007) Songbird migration across the Sahara: the non-stop hypothesis rejected! Proc. R. Soc. B., 274, 735-739.
Photo by "Ninjas Steve" (Flickr; Creative Commons).

Aprenent quan pondre els ous

En els ocells insectívors, un bon ajust de la temporada de cria amb el pic d’abundància d’insectes es vital. El problema es que per fer–ho cal ser futuròleg, ja que l’ajust ha de ser amb el pic de demanda d’aliment dels polls. I això passa força després de la data de posta dels ous, que és quan s’ha de prendre la decisió.

Investigadors holandesos van fer un experiment enginyós: a la meitat de les femelles reproductores (experimentals) els van posar dins de la caixa niu cucs de farina durant tota l’època de cria. A l’altre meitat (controls) només durant la posta dels ous. Les femelles experimentals (que van veure que la data de posta era adequada) no van modificar massa la seva data de posta dels ous l’any següent a l’experiment. En canvi, les femelles control (que van criar més tard que el pic d’erugues) van avançar la cria l’any següent per ajustar-la al pic d’abundància d’erugues. Per tant, les mallerengues recorden què els va passar l’any anterior i modifiquen la data de posta l’any següent.

> Grieco, F., van Noordwijk, A.J. i Visser, M.E. (2002) Evidence for the effect of learning on timing of reproduction in blue tits. Science 296:136-138.
Photo by
"fs-phil" (Flickr; Creative Commons)


------------------------------ ESPAÑOL --------------------------------

Aprendiendo cuándo hay que poner los huevos

Para los pájaros insectívoros es vital ajustar bien la temporada de cría con el máximo de abundancia de insectos. El problema es que para hacerlo es necesario ser futurólogo, ya que el ajuste tiene que ser con el pico de demanda de alimento de los pollitos. Y eso ocurre mucho después de la fecha de puesta de los huevos, que es cuando hay que tomar la decisión.

Investigadores holandeses hicieron un experimento ingenioso: a la mitad de las hembras reproductoras (experimentales) les pusieron en su nido gusanos de harina durante toda la época de cría; a la otra mitad (controles) sólo durante la puesta de los huevos. Las hembras experimentales (que vieron que la fecha de puesta era adecuada) no modificaron demasiado la fecha de puesta de sus huevos el año siguiente al experimento. En cambio, las hembras control (que criaron más tarde que el máximo de orugas) avanzaron la cría el año siguiente para ajustarla al pico de abundancia de orugas. Por lo tanto, los herrerillos recuerdan qué les pasó el año anterior y modifican la fecha de puesta el año siguiente.

> Grieco, F., van Noordwijk, A.J. i Visser, M.E. (2002) Evidence for the effect of learning on timing of reproduction in blue tits. Science 296:136-138.

Photo by "fs-phil" (Flickr; Creative Commons)

 
Ir Arriba