Llucaretes veïnes però diferents en el Pirineu català

A 2000 metres s.n.m en Juan Carlos Senar i el seu equip fa temps que estudien dues poblacions de Llucareta (Serinus citrinella)separades tan sols 5 Km. una de l’altre; una a la cara nord (La Vansa) i l’altre a la cara sud (La Bofia) de la muntanya, on les condicions ambientals són contrastades. La Vansa és freda i humida amb abundància de pins; La Bofia és més càlida, seca i amb menys pins. Per estudis anteriors se sap que les dues poblacions comparteixen hàbitat durant l’hivern, i que es produeix un considerable intercanvi recíproc d’individus.

Com a mínim en teoria, és difícil que una població s’adapti a les condicions ambientals on viu (adaptació local) si constantment hi arriben individus adaptats a viure en altres ambients. Però això és en teoria. En aquest estudi es va trobar una forta diferenciació genètica entre les dues poblacions de Llucareta, i els individus de La Bofia tenien les ales més curtes i els tarsos més llargs que els de La Vansa. Diferents hipòtesis poden explicar aquests resultats, però el que és més notori d’aquest estudi és que demostra que no cal que dues poblacions estiguin completament aïllades perquè s’hi doni una diferenciació local, o sigui, una evolució amb camins diferents.

> Senar, J. C., Borràs, A., Cabrera, J., Cabrera, T., i Björklund, M. (2006) Local differentiation in the presence of gene flow in the citril finch Serinus citrinella. Biol. Lett. 2: 85-87. doi:10.1098/rsbl.2005.0412
Photo by courtesy of Ignacio Perez

------------------------ ESPAÑOL ------------------------------

Verderones serranos vecinos pero diferentes en el Pirineo catalán

A 2000 metros s.n.m Juan Carlos Senar y su equipo hace tiempo que estudian dos poblaciones de verderones serranos (Serinus citrinella) separadas tan sólo 5 Km. una de la otra; la primera en la cara norte (La Vansa) y la segunda en la cara sur (La Bofia) de la montaña, donde las condiciones ambientales son contrastadas. La Vansa es fría y húmeda, con abundancia de pinos; La Bofia es más cálida, seca y con menos pinos. Por estudios anteriores, se sabe que las dos poblaciones comparten hábitat durante el invierno, y que se produce un considerable intercambio recíproco de individuos.

En teoría, al menos, es difícil que una población se adapte a las condiciones ambientales donde vive (adaptación local) si constantemente llegan allí individuos que están adaptados a vivir en otros ambientes. Pero eso, sólo es en teoría. En este estudio se encontró una fuerte diferenciación genética entre las dos poblaciones de verderón serrano, y los individuos de La Bofia tenían las alas más cortas y los tarsos más largos que los de La Vansa. Diferentes hipótesis pueden explicar estos resultados, pero lo que es más notable de este estudio es demostrar que no hace falta que dos poblaciones estén completamente aisladas para que se dé una diferenciación local, o sea, una evolución con caminos diferentes.

> Senar, J. C., Borràs, A., Cabrera, J., Cabrera, T., i Björklund, M. (2006) Local differentiation in the presence of gene flow in the citril finch Serinus citrinella. Biol. Lett. 2: 85-87. doi:10.1098/rsbl.2005.0412

Foto cortesia de Ignacio Perez