tag:blogger.com,1999:blog-57323572900261320012012-02-02T08:25:18.596-08:00Birds and Sciencelatest news in bird biologyRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.comBlogger501100tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-43458258750423099562012-01-17T01:22:00.000-08:002012-01-17T01:22:21.236-08:00Migratory flyway influences avian influenza virus gene flow among North American birdsby Diego Santiago Alarcón
Long distance migrants are capable of moving pathogens across large geographical regions; this can aid parasites and the diseases they produce to expand their geographical range. This study investigates the "movement" patterns of Avian Influenza Virus (AIV) across USA and Canada and how long distance migratory birds affect such "movement".
In this paper Tsan-Yuk Lam et Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-4002523293027192642011-06-07T07:59:00.000-07:002011-06-14T09:34:00.539-07:00Morphological response of songbirds to 100 years of landscape change in North Americaby J.C. Senar
It is generally recognized that pointed wings allow a faster flight than rounded wings and hence, this shape has been favoured in migrating species or subpopulations. On the other side, rounded wings allow more manoeuvrability, being favoured in closed habitats.
In the last 100 years, eastern North America has experienced extensive clear-cutting in boreal areas, while afforestationJuan Carloshttp://www.blogger.com/profile/00062080845380643702noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-62008191647013688372011-06-02T12:22:00.000-07:002011-06-02T12:23:12.544-07:00Birds and Science becomes a collaborative projectBirds and Science starts a new exciting period, becoming a collaborative project. From now on, a reduced group of people will keep Birds and Science updated with the latest news on bird biology. You can see current team members on the right-hand corner of Birds and Science. Anyone interested to become member of the team, please send an e-mail to roger.jovani_gmail.com.Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-89157743485842279362011-05-18T04:58:00.000-07:002011-05-18T04:58:45.949-07:00HELP NEEDED to keep "Birds and Science" aliveAfter two and a half years, Birds and Science may be coming to its end because of time constraints. If somebody want to help me on selecting relevant ornithological news (and even post new comments on recent papers), contact me at roger.jovani -- googlemail.com and we can explore how to do it. Otherwise, Birds and Science will be over. Thank you all for your kind support, advice and encouragementRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-57717390340510458672009-08-12T07:24:00.000-07:002011-06-14T09:36:10.171-07:00Feather mites and God?This is what I thought when I discovered the surprising connection between mite behavior and God existence. This is the story. In 2001, I published a paper with David Serrano about feather mites and bird molt. The sequence of wing molt in songbirds is very predictable; if you have a molting bird on hands you know exactly which feather will be the next to be molted. Counting mites on wing feathersRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-18776582301524443652009-07-18T08:53:00.000-07:002009-07-23T09:58:05.344-07:00Bird moult allometryTake a cable from your computer and measure the perimeter of your fist. This is, more or less, the length of your foot (check it now!). This is useful to buy socks without compromising the hygiene of the country, but it also enhances our understanding of bird moult. The ratio fist perimeter/foot length is constant among people; that is, it follows an isometric law: if you plot for different Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-40849082812078968622009-06-21T14:11:00.000-07:002011-10-02T05:00:19.902-07:00The magic of a dancing flock of starlings
A dancing flock of starlings hypnotize us like the fire. The flock fly as a single bird; contracting and expanding, going up and then down into the trees of the avenue. The flock is clearly more than the messy sum of some hundreds of birds: it is a self-organized dynamic system showing emergent properties that escape to our comprehension.
This is why science exists, to explain the magic trickRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-84329990502632771442009-06-03T07:39:00.000-07:002009-06-19T05:17:22.572-07:00Out of the harvester, into the shotgunCommon quails (Coturnix coturnix) breed in Spanish wheat and barley fields; when harvesters arrive, destroy their habitat as if you cut the forest of a woodpecker. Harvesting is not simultaneous through Spain and the authors of this paper already suspected from long ago that quails respond to this ecological threat migrating from early towards later fields. But…. How to test this hypothesis? Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-38205719506413318892009-04-03T01:00:00.000-07:002009-05-05T10:42:42.483-07:00Fight and coordination in bird duetsThe pairs of some bird species, as the Hypocnemis peruviana, sing together performing duets (listen here). Sometimes, the male and the female are well coordinated (sonogram A and B) but other times the duet is much more complex and overlapped (C and D). Nathalie Seddon Joseph Tobias did a study in Peru in order to understand how duets are created by means of experiments with 17 pairs. Different Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-28410962201099199272009-03-04T03:33:00.001-08:002009-03-23T06:00:09.856-07:00How do huge bird colonies synchronize? Bird colonies are a natural spectacle: hundreds or thousands of birds breeding in synchrony. That is, in a given moment, the bulk of the birds are at the same breeding stage, e.g. rearing small chicks. This synchrony seems to be a manifestation of the “harmony of the colonies”, but a computer simulation model suggests that it may be the outcome of birds being adaptively scared of their Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-77849203688693545222009-02-20T06:34:00.001-08:002009-03-23T04:25:38.866-07:00Caged budgerigars and invasive parakeetsSoon or later caged birds escape, and can eventually create stable invasive populations. In Spain, there are around 300 native breeding bird species and more than 200 exotic species in captivity. Currently, around 50 of these pet species have been reported breeding on the wild (are successful invaders), but nobody knows why some species are invasive and others not. A potential explanation is thatRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-4020114320137526092009-02-12T09:27:00.000-08:002009-03-23T05:58:19.678-07:00Carrera armamentística entre cucuts i boscarlesEl cucut (Cuculus canorus) neix en un niu d’una altra espècie, i esdevé fill únic eliminant els ous “germans”; rebent així totes les atencions dels pares adoptius. Fins aquí res de nou, però Justin A. Welbergen i Nicholas B. Davis de la Universitat de Cambridge encara tenen molt a dir sobre aquesta relació paràsit-hostatger tant estudiada.Durant vuit anys d'estudi van trobar 9.8% d’un total de Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-36123115006808689642009-01-23T01:57:00.000-08:002009-03-23T04:26:40.407-07:00Cria cooperativa i la longitud dels ditsMira’t la mà dreta... quin dit tens més curt, l’índex o l‘anular? si ets home, possiblement tinguis el dit índex més curt que l’anular; si ets dona, possiblement siguin igual de llargs. Com ho sé? Sembla ser que els mateixos gens que governen el desenvolupament dels òrgans sexuals també afecten a la formació dels dits. Aquest gens s’expressen de manera diferent segons la concentració de certes Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-66503976969597026692008-12-12T11:35:00.000-08:002009-03-23T04:26:58.591-07:00Competidors útilsBotxins (Lanius excubitor) i escorxadors (Lanius senator) són rapinyaires en miniatura. A Polònia, els botxins són residents i els escorxadors arriben cada primavera des d’Àfrica i han de decidir en poc temps on criar. No tots els llocs són iguals, i criar en un mal lloc pot ser nefast.Els botxins són més grans però mengen coses semblants als escorxadors; és a dir: són competidors. Per tant, Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-58786467391780864092008-12-09T07:48:00.000-08:002009-03-23T04:27:17.929-07:00Micro-migdiadesEls ocells que migren durant la nit perden moltes hores de son. En els mamífers, la pèrdua de son se sap que té conseqüències negatives, però els ocells semblen portar molt bé el fer llargues jornades de vol nocturn. Com s’ho fan?S’ha vist que durant el dia els ocells poden tancar un ull o l’altre (o els dos). En aquest estudi, Fuch i col·laboradors van estudiar l’activitat cerebral durant Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-33590355933974880972008-12-07T06:43:00.000-08:002009-03-23T04:28:00.259-07:00Virus del Nil Occidental: un estudi en anelladorsEl virus del Nil Occidental (o West Nile Virus, WNV) es troba sobretot en aus i pot infectar humans a través de les picades de mosquit. En principi, el risc de mort és baix en adults sans i nens, i acostuma a passar com una malaltia lleu amb símptomes similars als d’una grip. A Catalunya i Espanya s’han trobat anticossos d’aquest virus en humans, però no s’ha aïllat el virus. Els anelladors, és Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-82960320294343784752008-12-07T06:34:00.000-08:002009-03-23T04:30:18.123-07:00Simbiosis entre bacteris i PuputsJuan José Soler i el seu equip estan fent passos molt importants per entendre una relació evolutiva ben curiosa, la d’uns certs bacteris amb les Puputs (Upupa epops). Els Enterococcus en qüestió viuen dins la glàndula uropigial flotant en l’oli que els ocells escampen no només per les plomes sinó també per la superfície dels ous. En aquest estudi es mostra com substàncies produïdes per aquests Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-74875798823372221382008-12-07T06:29:00.000-08:002009-03-23T04:30:47.415-07:00El color dels ocells fòssilsSaber la coloració dels ocells fòssils seria un avenç per l'estudi de la seva ecologia i comportament, així com per l'estudi de l'evolució de la coloració. El problema és que les plomes dels ocells fòssils perden el color. S'havia observat que les plomes fossilitzades presentaven unes estructures allargades d'uns 2 micròmetres. Fins ara es pensava que es tractava dels bacteris que degraden la Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-15345493564768922262008-12-07T06:19:00.000-08:002009-03-23T04:31:22.588-07:00Què estressa els ocells?Sovint pensem que podem deduir l’estrès que experimenta un ocell observant el seu comportament. Per exemple, una oreneta (Hirundo rustica) sembla molt tranquil•la quan l’estem anellant i un gaig (Garrulus glandarius) sembla histèric. Possiblement, si féssim un estudi com el que van fer Wascher i col•laboradors ens sorprendríem dels resultats.Aquests investigadors van estudiar el grup d’oques (Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-33473711724082078532008-12-07T05:25:00.000-08:002009-03-23T04:36:11.502-07:00Monogàmia homosexualEls albatros son l’exemple clàssic d’au monògama que s’aparella de per vida. Això encara fa més interessant el cas que documenten Lindsay C. Young i col•laboradors. Estudiant una població d’albatros (Phoebastria immutabilis) a unes illes de Hawaii han trobat que 39 parelles d’un total de 125 estaven compostes per dues femelles. Aquesta és la proporció (31%) més alta d’aparellaments homosexuals Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-33336322389914948012008-12-07T05:20:00.000-08:002009-03-23T04:31:56.981-07:00La fórmula alarLes ales punxegudes són per volar més amb menysEls anelladors sabem que un “collybita” te l’ala més arrodonida que un “trochilus”… i en general, que les espècies més migradores tenen ales més punxegudes. Entre d’altres coses, Melissa S. Bowlin i Martin Wikelski responen en aquest article (per primera vegada amb ocells en llibertat) al per què d’aquestes diferències morfològiques, i ho fan amb un Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-89761757287460923842008-12-07T05:14:00.000-08:002009-03-23T04:36:40.261-07:00Ensumant el depredadorSi féssim una enquesta a ornitòlegs, molts dirien que els ocells no tenen olfacte, o com a mínim, que no és un sentit rellevant. I no és d’estranyar - els estudis sobre aquest tema són ben escassos. Una situació on l’olfacte podria ser molt beneficiós seria en ocells que nidifiquen en cavitats, ja que podrien detectar a temps un depredador que s’hi hagués amagat.Luisa Amo y col•laboradors (Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-977183933244415132008-12-07T04:52:00.000-08:002009-03-23T04:32:32.894-07:00“Me estás estresaaaaaaaaaando”Ja fa temps que se sap que en els tròpics la incubació és més perllongada (al voltant d’un 10%) que en les zones temperades. És un patró sorprenent ja que la pressió de depredació és més elevada, i per tant, s’esperaria que els ocells haguessin evolucionat cap a temps d’incubació més curts per evadir la depredació. L’explicació actual, doncs, és que la incubació als tròpics és més intermitent perRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-5557406124483562172008-12-07T04:48:00.000-08:002009-03-23T04:37:27.112-07:00Sobre granotes i cigonyesEl cant nupcial de les granotes és un clar exemple de caràcter evolucionat per selecció sexual. Això no vol dir, però, que no pugui ser modulat per altres fonts de selecció. En aquest estudi s’explora el possible ús del cant de la Granota camperola (Rana arvalis) per part de la cigonya blanca (Ciconia ciconia) per depredar sobre ella.A Latvia i Estonia, Kristine Iguane i col•laboradors van situarRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-19997602752010796552008-12-07T04:35:00.000-08:002009-03-23T04:33:18.144-07:00Les menjadores del jardíNomés entre el Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica es subministren unes 500.000 tones de menjar pels ocells durant el hivern. Només el menjar que es dóna en els jardins del Regne Unit permetria mantenir una població de 30 milions de Mallerengues carboneres (Parus major) que només s’alimentessin d’aquest recurs.Gillian N. Robb i col•laboradors han fet un experiment per explorar les Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-7304332207829784192008-12-07T04:26:00.000-08:002009-03-23T04:33:45.357-07:00Per què els ocells ponen menys ous al tròpic?Michael A. Patten té una nova idea per explicar perquè la mida de posta augmenta amb la latitud tant dins com entre espècies properes. La closca dels ous és de calci (CaCO3), i per tant, pot veure’s afectada per la disponibilitat de calci en el medi. De fet, recopilant informació de 3699 punts de mostreig de calci disponible en el sòl l’autor demostra que el calci es particularment escàs en els Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-26904246001158571512008-12-07T04:17:00.000-08:002009-03-23T04:37:43.643-07:00La màgia del estols d’estornellsVeure volar un estol d’estornells (Sturnus vulgaris) ens hipnotitza com una llar de foc. L’estol es mou com un tot, com un sol individu; es contrau i s’expandeix, s’enlaira i es deixa caure sobre els plàtans del passeig. L’estol se’ns presenta davant dels ulls com quelcom més que una suma desordenada d’ocells: l’estol és un sistema dinàmic autoorganitzat amb propietats emergents que escapen al Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-58173745136796305392008-12-07T04:05:00.000-08:002009-03-13T05:59:34.990-07:00Fer pinya en mals tempsAquest estudi documenta els primers dos casos de cria cooperativa en Picot garser petit. En general, el perquè de la cria cooperativa en els ocells està poc entès, i diferents factors sembla que poden estar involucrats en diferents casos. Aquestes observacions es van efectuar en una plantació de pollancres d’Hostalric (Girona) els anys 2005 i 2006 on es va retirar la fusta morta durant l'estiu Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-88013023004549892192008-12-07T03:56:00.000-08:002009-03-23T04:34:32.535-07:00Per què els Pit rojos canten per la nit a les ciutats?A les ciutats hi ha molt soroll... però molt! Per nosaltres és molest i estressant, però pels ocells que es comuniquen sobretot pel cant (sense veure’s) pot arribar a ser vital. Hi ha ocells diürns que canten durant la nit a les ciutats. Una explicació és que la contaminació llumínica pot fer pensar als ocells que encara no s’ha fet de nit. Una altra explicació és que les nits també són més Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-71987533433177606752008-12-07T03:38:00.000-08:002009-03-23T04:34:47.812-07:00Demana-li a la mareEntre els últims articles publicats a la revista Animal Behaviour (“Comportament Animal”) hi ha un article curiós. Curiós pel tema que tracta i perquè els autors accepten no trobar explicació a allò que han descobert. El primer autor, Alexandre Roulin, fa temps que estudia a fons diferents aspectes de la biologia de l’òliba (Tyto alba), però sembla que aquesta vegada s’ha trobat amb un enigma Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-57590357050265265882008-12-07T03:31:00.000-08:002009-03-14T03:20:39.623-07:00Anellament a Doñana i cites d’ocells rars al Regne UnitEn les zones Mediterrànies els ambients aquàtics acostumen a ser molt canviants, depenent sovint de les precipitacions. En aquests ambients viuen els Cames llargues (Himantopus himantopus) a Doñana. El nostre company Jordi Figuerola va estudiar les dades d’anellament i lectura d’anelles fetes a Doñana des dels anys 80. A més, va estudiar una font encara poc utilitzada per fer estudis científics: Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-83909189373715038252008-12-07T03:14:00.000-08:002009-03-23T06:02:45.438-07:00Els ocells poden modificar la seva data de naixementÉs ben sabut que la posta dels ous és sovint molt més perllongada en el temps que no pas el naixement dels polls, que sol ser més sincrònic. Nilsson i Persson van combinar ous de diferents edats i els van incubar en incubadores fins el seu naixement. Van estudiar tant ànecs collverds (Anas platyrhynchos) com faisans (Phasianus colchicus). Entre d’altres resultats, van veure que els embrions que sRoger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-57441892470702808912008-12-06T11:33:00.000-08:002009-03-23T04:35:31.165-07:00Al tròpic es prenen la vida amb calmaLa taxa metabòlica basal dels ocells tropicals és més baix que el dels ocells residents a casa nostra.Els ocells tropicals viuen més, ponen menys ous, els polls creixen més lentament i depenen dels pares durant més temps que els ocells residents en zones temperades. Sembla, per tant, que tenen una vida més calmada... es reflexa això en la seva fisiologia?Popko Wiersma i col•laboradors han Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-31168981000539640492008-12-06T11:12:00.000-08:002009-03-23T04:38:32.318-07:00Refrescar-se per continuar incubant a ple SolEn algunes espècies d’ocell s’ha observat que els individus que estan incubant van a mullar-se les plomes del ventre. S’ha especulat que podria servir tan per reduir la temperatura de l’adult com la dels ous.Juan A. Amat i Jose A. Masero han estudiat aquest comportament en corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) incubant a ple sol a la llacuna de “Fuente de Piedra”. Han vist que els ocells Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-18732559754777196542008-12-06T10:54:00.000-08:002009-03-23T04:41:03.402-07:00Datar ocells pel color dels ullsÉs ben sabut que moltes espècies d’ocells canvien la coloració dels ulls en fer-se adults. En el cas de la Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) el canvi és molt acusat, passant de marró fosc quan surten del niu a groc o taronja després d’uns quants mesos de vida. John Wilson i Ian R. Hartley van fer un estudi detallat d’aquest canvi. Van mesurar el color dels ulls de molts polls (per tant Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-67333887450243060312008-12-06T10:39:00.000-08:002009-03-23T04:41:28.318-07:00Com creuen el Sahara els passeriformes migrants?Fins ara no estava clar si els passeriformes creuaven el desert del Sahara d’una tirada o si per contra paraven durant el dia i volaven durant la nit. Investigadors suïssos equipats amb radars van estudiar el pas d’ocells (durant les 24 h del dia) en tres localitats de Mauritània, una en un oasis, i dues enmig del desert. El resultat va ser molt clar: els ocells migren de nit i paren durant el Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-84163713472583014512008-12-06T10:08:00.000-08:002009-03-23T06:01:55.672-07:00Aprenent quan pondre els ousEn els ocells insectívors, un bon ajust de la temporada de cria amb el pic d’abundància d’insectes es vital. El problema es que per fer–ho cal ser futuròleg, ja que l’ajust ha de ser amb el pic de demanda d’aliment dels polls. I això passa força després de la data de posta dels ous, que és quan s’ha de prendre la decisió.Investigadors holandesos van fer un experiment enginyós: a la meitat de les Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-80244931830382821732008-12-06T09:56:00.000-08:002009-03-23T06:00:48.834-07:00Ciència aplicada a la gestióEls ocells han de prendre decisions sobre on construir el seu niu. Sembla clar que els ocells colonials (com els de la fotografia) es veuen atrets per la presencia d’altres individus; però passa el mateix en ocells territorials? Doncs cada vegada hi ha més evidencies que els ocells territorials, a part d’avaluar directament la qualitat de l’hàbitat, també fan servir la presencia d’altres Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-25926783864112874842008-12-06T09:48:00.000-08:002009-03-16T05:19:01.145-07:00[Entrevistador] Una última pregunta: la mallerenga… neix o es fa?Simplificant, les mallerengues blaves mengen a les parts altes (branques fines) dels arbres, i les m. carboneres pel terra i a les parts baixes (branques gruixudes) dels arbres. Està clar que la morfologia d’una mallerenga no està feta per caçar conills o pescar sardines a alta mar, però... podrien intercanviar-se els papers d’aquestes dues espècies de mallerenga? En altres paraules: el nínxol Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-55384991778715104802008-12-06T09:39:00.000-08:002009-03-23T05:59:01.291-07:00Caçant en ultravioletaEls humans no podem veure l'espectre ultraviolat (UV), però fa temps que sabem que molts ocells sí que poden, i que, a més, l’utilitzen per diferents propòsits com la selecció de parella, o la orientació i navegació. En aquest estudi, Eleonora Zampiga i col•laboradors es van centrar en la importància de la llum UV per caçar en el xoriguer comú (Falco tinnunculus).A Xoriguers joves i adults d’un Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-50711680539660703062008-12-06T09:06:00.000-08:002009-03-23T04:44:08.118-07:00Llucaretes veïnes però diferents en el Pirineu catalàA 2000 metres s.n.m en Juan Carlos Senar i el seu equip fa temps que estudien dues poblacions de Llucareta (Serinus citrinella)separades tan sols 5 Km. una de l’altre; una a la cara nord (La Vansa) i l’altre a la cara sud (La Bofia) de la muntanya, on les condicions ambientals són contrastades. La Vansa és freda i humida amb abundància de pins; La Bofia és més càlida, seca i amb menys pins. Per Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-91656438092777111802008-12-06T09:01:00.000-08:002009-03-23T05:57:26.170-07:00La última cosa que cal fer abans de morirModels teòrics prediuen que els ocells (en particular els de llarga vida) han d’augmentar el seu esforç reproductor quan les seves esperances futures de reproducció disminueixen. La teoria te certa lògica perquè se sap que reproduir-se disminueix l’esperança de vida, i per tant, els ocells només farien un últim esforç si creuen que no tindran una altra ocasió.Alberto Velando i col•laboradors han Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-37016224518477710982008-12-06T08:53:00.000-08:002009-03-23T04:43:04.168-07:00Kakapo: ciència bàsica i biologia de la conservacióA Nova Zelanda queden uns 90 Kakapos (Strigops habroptilus), sent l’espècie de lloro més amenaçada i peculiar del món: és nocturn, no vola, i pesa fins a 3.5 Kg. Des de l’any 1989 se’ls proporciona menjar suplementari que els ajuda a criar amb èxit, però naixien un 70% de mascles, disminuint el ritme de recuperació de l’espècie per falta de femelles.José Luis Tella, aplicant els coneixements Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-59314715909497031022008-12-06T08:45:00.000-08:002009-03-23T05:57:52.729-07:00Falciots a dietaEls polls de falciot negre (Apus apus) poden passar-se uns quants dies sense rebre menjar dels seus pares, per exemple, per culpa del mal temps. Per fer front a aquest dejunis tenen l’estratègia d’acumular greix “extra”, però just abans de volar han de perdre’l per assolir una relació adequada entre pes i superfície alar.Wright i col•laboradors van afegir pes o van disminuir la superfície alar a Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-26410615671501072242008-12-06T08:40:00.000-08:002009-03-16T05:48:36.414-07:00Zugunruhe: ganes de migrarEn espècies migrants és típic observar (en captivitat) un comportament anomenat “zugunruhe” que consisteix en saltar, aletejar, volar... sent especialment notori en migrants nocturns com el Bitxac comú (Saxicola torquata), ja que l’ocell no para quiet durant la nit, quan hauria d’estar descansant. Aquest comportament es realitza durant l’època de migració i dura més o menys el temps que duraria Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-50858834927267679472008-12-06T08:33:00.000-08:002009-03-16T05:55:40.315-07:00El dia a dia de la selecció naturalL’evolució l’acostumem a veure com quelcom que no podem observar perquè necessita de mils, o milions d’anys per operar. Peter i Rosemary Grant estudien els pinsans de les Illes Galápagos des de fa més de 30 anys. Capturant, anellant, mesurant... aquests ocells han pogut documentar processos de selecció natural que han portat a una evolució en caràcters com la mida corporal o la forma del bec. En Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-7675075423343861482008-12-06T08:16:00.000-08:002009-03-16T06:00:30.501-07:00Els corbs marins pesquen de nit durant l’hivern polarEls corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que viuen en latituds altes han de fer front a l’hivern polar. En aquestes zones, entre els mesos de novembre i gener la llum solar dura unes 6 hores cada dia. David Grémillet i el seu equip van utilitzar «data loggers» per registrar l’activitat de set corbs marins entre el juliol i l’abril. Van poder constatar que els ocells bussejaven a diari amb Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-59545867470063760092008-12-06T08:05:00.000-08:002009-03-23T05:59:46.041-07:00El secret del color vermell del pit dels passarellsEls passerells (Carduelis cannabina) mascles fan una muda hivernal tan reduïda que no pot explicar el canvi de color del seu pit, que passa de ser marronós durant l’hivern, a ser vermell intens a principis de primavera. Guillermo Blanco i el seu equip van posar unes quantes plomes a la intempèrie i unes altres dins de casa, des de l’hivern fins a la primavera; només les plomes que havien estat Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-12563772589484512912008-12-06T07:54:00.000-08:002009-03-16T06:17:33.798-07:00Els ocells no criden de qualsevol maneraPaola Laiolo i col.laboradors mesurant el crit de les Terreroles rogenques (Calandrella rufescens) quan fugen d’un depredador han descobert que el so és més aspre en individus en una millor condició física. Això suggereix que el crit d’alarma podria servir de senyal honesta cap al depredador que, al sentir-lo, desistiria d’intentar capturar a aquells ocells amb un crit d’alarma més potent.Per la Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5732357290026132001.post-11659660437494814822008-12-05T12:01:00.001-08:002009-03-23T04:45:04.673-07:00Per què els ous del ocells tenen taques?Fins ara es pensava que les taques dels ous dels ocells només tenien funcions visuals, p.ex. per camuflar-los dels depredadors. Andrew G. Gosler i els seus col•laboradors han qüestionat aquesta idea estudiant els ous de les mallerengues carboneres (Parus major). Aquesta espècie fa niu en forats (foscos), i durant els dies de posta la femella tapa els ous amb material de niu. Per tant, possibles Roger Jovanihttp://www.blogger.com/profile/02487605434889685781noreply@blogger.com1